Què he après cuidant un insecte pal?

En l'assignatura de medi natural ens han fet la proposta de cuidar un insecte pal durant un període de temps determinat amb l'objectiu de prendre consciència de com n'és d'important i de quina forma és la més adequada a l'hora de treballar els éssers vius en les primeres etapes del procés d'ensenyament - aprenentatge d'un nen. Durant l'acolliment de l'insecte pal en el meu grup vam haver de plantejar-nos tot un seguit de preguntes per tal d'esbrinar com s'ha de cuidar i alimentar a l'animal, quines necessitats té, quin és el seu hàbitat,etc a través d'unes hipòtesis i/o evidències inicials en forma d'informació que a posteriori es comprovarien en fonts externes (com Internet) o mitjançant la pròpia experiència.


On creixeria millor l'insecte pal? Què menjava? Bebia molta aigua? Com se li havia de proporcionar aquesta aigua?
Ens hem organitzat, ens hem distribuït els dies d'acolliment de l'insecte pal entre els memebres, ens hem hagut de posar en contacte per com dissenyar l'hàbitat, per intercanviar informaciço sobre l'estat de l'animal, com estava creixent,etc.
Després de batallar amb l'insecte pal, finalment, se'ns va morir. No sabem ni perquè, ni com. La qüestió és alguna cosa no va funcionar o quelcom no vàrem fer bé en la seva cura. Vàrem decidir buscar un altre insecte pal per tornar-ho a intentar. 
No onstant, abans de tornar a remprendre l'activitat, vàrem voler esbrinar els motius de la mort de l'animal i quines possibles causes podien haver provocat l'inesperat succés. Crèiem que l'insecte havia mort, potser, per la soledat, per no haver-se "socialitzat"... Finalment, vàrem decidir que per al nou insecte pal li buscaríem companyia. Vam aconseguir altres insectes pals i els vàrem posar tots junts a conviure en comunitat. Els insectes, aparentment, han anat creixent feliçment fins aleshores.


De què ens ha servit aquesta activitat i quina utilitat podria tenir en la seva aplicació a les aules?
Doncs bé, per una banda, cuidant l'insecte s'han treballat tot una sèrie de valors i unes responsabilitats conjuntes que han hagut d'adopar com a grup.  Aquest treball en equip ha fet necessària la comunicació entre els seus membres, la interacció, ha potenciat la divisió de tasques, la recerca d'informació, l'autonomi personal i tot de factors de caire més actitudial com és el respecte al medi ambient.
A més, s'han après tot un seguit de coneixements bàsics que poden tenir en comú tots els éssers vius com són: l'alimentació, la digestió, l'hàbitat, la hidratació,etc i per suposat, s'ha treballat tot el què és el cicle de la vida.
Això cal sumar-li, totes les semblançes i diferències que han anat sorgint amb la resta d'insectes pals dels altres grups. Han pogut comparar.
Per tant, la cura d'un animal a l'aula és un mètode de treball amb una funció didàctica molt important i eficient que determinarà l'aprenentatge de moltes competències. Com he esmentat al principi i relacionant-ho amb la part teòrica i procedimental de treball a l'aula, cal dir que s'ha vist clar com l'aprenentatge suposa molt més que únicament tenir experiències.  Considero, al igual que ens va fer veure el professor de medi natural, que els nens no poden arribar al coneixement científic, al model d'ésser viu (i de qualsevol altre aprenentatge) només a través de l'experiència, sinó que necessiten el suport de l'adult per fer-los arribar al concepte. Estan al mateix nivell. Hi ha hagut una part d'experiència en la cura de l'insecte pal, però també una part de transmissió de conceptes i relacions per part del docent que ha estat clau per connectar tots els coneixements que anaven quedant deslligats.


Per acabar, dir que recordo una vivència similar quan anava a parvulari. Ens havien fet cuidar des de tortugues fins a cucs de seda. No obstant, i degut a l'edat que teníem, ens feien emportar l'animal a casa el cap de setmana de forma individual. No hi havia treball en grup degut a la manca d'autonomia i això era substituït per la col·laboració dels pares. Crec que és bàsic començar des de ben xics amb la cura i coneixença dels animals i del seu hàbitat per tal d'establir uns valors de respecte cap al medi ambient que s'aniran consolidant amb els anys.  Excel·lent proposta didàctica.

Els valors ètics en l’ensenyament – aprenentatge de l’àrea de medi social a infantil?

La principal característica que emmarca o que engloba la resta i per tant, que dirigeix l’educació i el procés d’ensenyament – aprenentatge és el fet que som éssers que vivim en societat, éssers que vivim en comunitat i que ens relacionem els uns amb els altres com a necessitat comunicativa i evolutiva de l’home. Això necessariament implica que actuem, ens movem i ens adaptem al medi  per tal de facilitar les coses, créixer i progressar com a espècie. 

Educar  sobre les persones significa capacitar-los perquè entenguin la realitat i la puguin transformar-la de manera conscient, equilibrada i eficient per tal d’adquirir aquesta responsabilitat tant necessària per tots i per la sostenibilitat del món. 
Com podem educart-los? Tenim un munt de recursos al nostre abast per a fer això possible. Un exemple seria la gimcana que vàrem fer a l'assignatura de medi natural i social. Aquesta activitat ens va fer veure com l'entron més proper ens pot oferir un munt de possibilitats per treballar amb els nens la responsabilitat conjunta envers el medi. Un altra activitat, va ser l'obervació de l'entron el dia després de la Festa Major de l'Autònoma. La brutícia i la manca de civisme van ser els protagonistes de la jornada posterior a la festa. Tot un espetacle de residus i contaminació que contraposen a l'objectiu de millorar la convivència  i les accions humanes que perjudiquen a la sostenibilitat d'aquest medi.

Podem relacionar el fet que com a espècie  ens movem, transformem el medi i ens adaptem als canvis amb la noció de temps. El temps està intrínsicament relacionat amb el canvi. El món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Adquirir la noció del temps implica la presa de consciència per tal d'adonar-nos de tots aquests canvis en el medi, per observar-los detingudament i saber adaptar-nos a ells. Per tant, aquesta idea també la podríem relacionar amb la frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg del recorregut de la gimcana: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Com he dit en l'explicació de l'activitat de la gimcana, crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc

Per això, i per molts altres factors, l’educació és el resultat d'un procés que implica la preparació dels coneixements, habilitats, valors i capacitats a cada etapa de la vida i per tota la vida, que ajudin als canvis,  a la transformació òptima de la realitat. L’educació, per tant, constitueix una funció i una acció social.

L’àrea del medi social i natural podríem dir que és una de les més importants, no només per la matèria en si sinó perquè recull tota la resta d’aprenentatges, és a dir, que els inclou tots i cadascun d'ells.

Finalment, dir que en aquest ensenyament – aprenentatge s’hi esdevé una relació de l’un cap a l’altre i a l’inversa. Penso que això, inevitablement, dóna lloc a un intercanvi de valors, actituds,etc que van més enllà de l’adquisició d’habilitats i tècniques. L’ètica forma part de l’acte educatiu, i tal i com diu J.C. Mèlich, això implica una resposta d’actitud compromesa davant les necessitats dels teus alumnes, la capacitat de respondre’ls. I això és el que hem d'aconseguir des de l'escola.

"L'ètica és la resposta a la demanda del rostre de l'altre"