La principal característica que emmarca o que engloba la resta i per tant, que dirigeix l’educació i el procés d’ensenyament – aprenentatge és el fet que som éssers que vivim en societat, éssers que vivim en comunitat i que ens relacionem els uns amb els altres com a necessitat comunicativa i evolutiva de l’home. Això necessariament implica que actuem, ens movem i ens adaptem al medi per tal de facilitar les coses, créixer i progressar com a espècie.
Educar sobre les persones significa capacitar-los perquè entenguin la realitat i la puguin transformar-la de manera conscient, equilibrada i eficient per tal d’adquirir aquesta responsabilitat tant necessària per tots i per la sostenibilitat del món.
Com podem educart-los? Tenim un munt de recursos al nostre abast per a fer això possible. Un exemple seria la gimcana que vàrem fer a l'assignatura de medi natural i social. Aquesta activitat ens va fer veure com l'entron més proper ens pot oferir un munt de possibilitats per treballar amb els nens la responsabilitat conjunta envers el medi. Un altra activitat, va ser l'obervació de l'entron el dia després de la Festa Major de l'Autònoma. La brutícia i la manca de civisme van ser els protagonistes de la jornada posterior a la festa. Tot un espetacle de residus i contaminació que contraposen a l'objectiu de millorar la convivència i les accions humanes que perjudiquen a la sostenibilitat d'aquest medi.
Podem relacionar el fet que com a espècie ens movem, transformem el medi i ens adaptem als canvis amb la noció de temps. El temps està intrínsicament relacionat amb el canvi. El món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Adquirir la noció del temps implica la presa de consciència per tal d'adonar-nos de tots aquests canvis en el medi, per observar-los detingudament i saber adaptar-nos a ells. Per tant, aquesta idea també la podríem relacionar amb la frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg del recorregut de la gimcana: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Com he dit en l'explicació de l'activitat de la gimcana, crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc
Per això, i per molts altres factors, l’educació és el resultat d'un procés que implica la preparació dels coneixements, habilitats, valors i capacitats a cada etapa de la vida i per tota la vida, que ajudin als canvis, a la transformació òptima de la realitat. L’educació, per tant, constitueix una funció i una acció social.
Com podem educart-los? Tenim un munt de recursos al nostre abast per a fer això possible. Un exemple seria la gimcana que vàrem fer a l'assignatura de medi natural i social. Aquesta activitat ens va fer veure com l'entron més proper ens pot oferir un munt de possibilitats per treballar amb els nens la responsabilitat conjunta envers el medi. Un altra activitat, va ser l'obervació de l'entron el dia després de la Festa Major de l'Autònoma. La brutícia i la manca de civisme van ser els protagonistes de la jornada posterior a la festa. Tot un espetacle de residus i contaminació que contraposen a l'objectiu de millorar la convivència i les accions humanes que perjudiquen a la sostenibilitat d'aquest medi.
Podem relacionar el fet que com a espècie ens movem, transformem el medi i ens adaptem als canvis amb la noció de temps. El temps està intrínsicament relacionat amb el canvi. El món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Adquirir la noció del temps implica la presa de consciència per tal d'adonar-nos de tots aquests canvis en el medi, per observar-los detingudament i saber adaptar-nos a ells. Per tant, aquesta idea també la podríem relacionar amb la frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg del recorregut de la gimcana: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Com he dit en l'explicació de l'activitat de la gimcana, crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc
Per això, i per molts altres factors, l’educació és el resultat d'un procés que implica la preparació dels coneixements, habilitats, valors i capacitats a cada etapa de la vida i per tota la vida, que ajudin als canvis, a la transformació òptima de la realitat. L’educació, per tant, constitueix una funció i una acció social.
L’àrea del medi social i natural podríem dir que és una de les més importants, no només per la matèria en si sinó perquè recull tota la resta d’aprenentatges, és a dir, que els inclou tots i cadascun d'ells.
Finalment, dir que en aquest ensenyament – aprenentatge s’hi esdevé una relació de l’un cap a l’altre i a l’inversa. Penso que això, inevitablement, dóna lloc a un intercanvi de valors, actituds,etc que van més enllà de l’adquisició d’habilitats i tècniques. L’ètica forma part de l’acte educatiu, i tal i com diu J.C. Mèlich, això implica una resposta d’actitud compromesa davant les necessitats dels teus alumnes, la capacitat de respondre’ls. I això és el que hem d'aconseguir des de l'escola.
"L'ètica és la resposta a la demanda del rostre de l'altre"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada