Les primeres sessions de Ciències Naturals

Pel que fa a les primeres sessions de Ciències Naturals hem pogut veure com el món està connectat i com nosaltres connectem amb aquest món. Les ciències s'aprenen al llarg de la vida a través d’un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments, coneixements i aprenentatges diversos. A més, les ciències es poden anar modificant, canviant, ja que és un procés obert i  guiat per la innovació.

No hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen les ciències. Per tant, la forma en què treballem a l’aula reflectirà  concepció que tenim (com a docent) sobre com s’aprenen les ciències.

Quan els equips docents reflexionen sobre la seva concepció obren la porta a millorar la qualitat de l’educació científica. Ningú pot millorar sinó ets qüestiona a ell mateix. S’han d’obtenir noves referències, altres punts de vista, per poder-te exigir més o menys i contrastar els nous canvis. Ser conscient del que fas i reflexionar sobre això, és el millor camí per a solucionar-ho.

Des de l’escola, hem de proporcionar eines perquè els nens i nenes facin les seves pròpies connexions amb el món i arribin a ser conscients de que hi són i de que hi formen part.  Amb l’experiència anirem veient la necessitat d’aprofitar al màxim el temps“kairos” dins l’aula.

Kairós era, pels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.

Segons Amanda Núñez, "Kairós" és el temps del gaudir. És l’instant alegre i vivenciat. La manera individual de viure el temps intensament. És el punt just, el moment adequat, la potència i l’eficàcia combinats amb l’harmonia i el plaer. En tant que l’oposat de cronos no és un temps mesurable ja que es regeix pel plaer sorgit de les emocions. És per aquest fet que, en l’actualitat, és un temps que resulta ser molt preuat a nivell sentimental. Kairós, és un temps, però també un espai. És un temps de glòria. És l’oportunitat. És l’ocasió del retrobament i del punt d’equilibri productiu. Sentir dins d’un mateix Kairós significa entrar en un oasis de plenitud i viure moments d'il·lusió.

Per tant, en el procés d’ensenyament – aprenentatge hem d’intentar aprofitar i omplir al màxim d'aquest temps Kairós, d'un temps de sensacions, experiències i vivències amb els nens i nenes per unir aquest món ple de connexions i no guiar-nos tant pel temps pautat i marcat que només ens ofereix el sistema actual. L’educació va molt més enllà.

"L' ètica és constructiva de l'acte educatiu"

L'any passat, en l'assignatura de cultura amb l'admirable J.C. Mèlich, vàrem treballar l'ètica i la moral en l'educació, primerament establint, les diferències entre cadascuna. Per una banda ens va explicar que la moral té un marc normatiu, és a dir, són un conjunt de valors, hàbits, costums,etc propi d'una cultura concreta en un moment determinat de la seva història (segons Nietzche). El que caracteritza a la moral és el fet d'obligar (la forma). Segons en Joan Carles, no hi ha educació sense moral, però no hi ha una educació només en moral, perquè una educació que només transmet moral no educa, adoctrina. Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. Per tant, si una educació que només transmet moral no és educació, és adoctrinament, què cal transmetre perquè hi hagi educació? Ètica.
L'ètica és una resposta donada a una situació que només es dóna una vegada i sovint, aquesta resposta ètica és una resposta que trenca, que fulmina la moral.
Així la moral ens diu "què hem de fer/ respondre" i l'ètica ens diu "que hem de fer/respondre" davant d'una situació.
La nostra societat determina constantment i mitjançant l'educació "el què hem de respondre (moral)" i això suposa, que quedi ocupat l'espai ètic.
Per tant, els valors ètics són l’essència de la teva pròpia acció.Un valor ètic és una preferència justificada èticament.
Sovint, ens costa identificar aquells moments en què estem transmeten valors i també ens costa identificar ben bé com l'estem trasmeten, però si que tenim clar que els valors es transmeten amb el contacte persona - persona. El contacte dels pares amb els fills, dels fills amb els mestres i amb els seus iguals, amb els  mitjans de difusió i comunicació són camps d'aprenentage de valors.
Així podem afirmar, sense cap dubte, que no hi ha cap acció a l’aula que no esdevingui aquests valors ètics. "La meva acció passa per l’altre com a necessitat". 
Hi ha una sèrie de valors ètics que configuren i que van més enllà de l'aprenentatge en si. És la "manera" en com un mestre acull als alumnes, es relaciona amb els altres, parla, escolta, resol els conflictes del dia a dia, es comunica amb els demès, es comporta, etc.  Aquesta "manera" construeix  l'acte d'educar, la forma en que eduquem.

Per tant, cal prendre consciència de quins són els valors que volem transmetre en cada moment i quins són aquells valors que estem transmetent, en realitat, en les nostres pràctiques educatives (ens en estiguem o no sonant compte).
Hem d’utilitzar l’ètica com a element d’aprenentatge en espiral (els aprenentatges van i venen; no són cíclics) al llarg de tota la vida i de relació amb els alumnes.  Amb la teva acció a l’aula marques els aprenentatges que vols desenvolupar i de quina manera vols que es desenvolupin.


En aquesta línia, hi ha dues frases que vàrem llegir a l'aula en uns articles que parlàven de l'ètica com a constructiva de l'acte educatiu i que deien així:

1. “Jo sóc tu quan sóc jo”

- Hem de tenir en compte a l’altre sense esperar res a canvi (alteritat).

- La meva acció passa per la necessitat de viure amb l’altre (compartir).

2. “Si no hi ha tècnica, pot haver-hi canvi educatiu, en canvi sin només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, de ben segur que no pot haver-hi educació”

- Els professors són l’eina.

- La tècnica no és la que determina els valors, només proporciona ajuts.

- No es pot confondre tècnica amb acte educatiu.

-La tècnica facilita la practica educativa, però no la podem confondre amb acte educatiu.


La transmissió de valors necessita constància, exigeix la coherència i el compromís del docent amb responsabilitat conjunta dels pares. Els valors ètics s'aprenen en la vida; els valors ètics construixen l'acte educatiu.

Conclusions de les primeres sessions de Ciències Socials

En les primeres sessions de Didàctica del Medi Social hem estat treballant com ha variat la visió que tenim del món i les de les perspectives que hem recorregut en el temps.
La societat, és evident, que ha anat canviat al llarg dels anys (social, econòmica, políticament,etc) i el què abans suposava un grau molt més baix de llibertat en les nostres vides, ara s’ha convertit en la mera possibilitat d’escollir i expressar-se lliurement a la pròpia voluntat. Això és el que s’anomena la “societat en xarxa”.
Vivim en un món complexa (no complicat sinó teixit), ple de xarxes que estan interrelacionades, i nosaltres els éssers humans, hem d’anar esbrinant com moure’ns-hi per tal de superar la vulnerabilitat i el desequilibri que les envolta. Per tant, hi com hem dit a ciències del medi natural, hi ha una sèrie de connexions en el món de les qual se'n ha de prendre consciència i de les quals n'hem d'enseyar a prendre'n consciència.

Amb això, s’ha vist la necessitat d’iniciar una lluita per tal d’aconseguir un món més ajustat i sostenible davant aquesta desigualtat tant gran que hi ha. Per una banda, és necessari reconduir i estabilitzar la capacitat de càrrega del nostre planeta per no destruir la nostra espècie com a tal. Per l’altra, i mitjançant un caràcter ecològic, hem de fer una distribució de riqueses més equitativa i justa, sense deixar de banda el nostre esforç tecnològic i el repte en la comprensió d’aquest món en xarxa tant estretament lligat.

Tenint en compte aquestes necessitats de canvi, cal ajustar l’educació a les noves propostes, a donar resposta a aquestes noves necessitats de la societat i despertar la consciència social de tots i totes cap a l’ecològica des d’edats ben primerenques. Podem començar amb petites accions com reciclar i amb activitats que fomentin la creativitat per tal de fomentar la capacitat de resoldre els problemes de forma adequada, actuar davant dels canvis i tenir iniciativa per crear coses noves.
Cal tenir present, no obstant, el munt de paradoxes que emmarquen aquesta lluita. Hem de transmetre a les futures generacions la cultura sense incoherències ni gestos de desacord amb aquesta nova formulació dels reptes.
L’educació, la transmissió a l’aula, tindrà un paper fonamental: maneres de fer, pautes, formes d’actuar, estils i models pels nens i nenes.  
Per tant, hem d’intentar de plantejar-nos la nostra pròpia pràctica docent en el dia a dia i reflexionar-hi plenament per aconseguir una educació de qualitat i justa per a tots.

"Donem sentit a allò evident. L’escalfament global amenaça en esborrar a la meitat d’espècies que avui dia habiten en el planeta "

"Les arrels de les desigualtats socials dins d’un món globalitzat, competitiu i adaptat a la llei del més fort a escala mundial: pobresa, pèrdua d’identitat, història i valors culturals dels països menys adaptats i amb menys possibilitats dins del mercat productiu. Cercle viciós que mai s’acaba."

 

"Lluitem per una redistribució equitativa i justa dels béns de la terra. Un món per tots avui i demà. Els recursos naturals del món donaria per viure a tots de forma digna, però la mala distribució comporta els extrems de pobresa i riquesa i les diferències abismals entre el Nord i el Sud "