Les primeres sessions de Ciències Naturals

Pel que fa a les primeres sessions de Ciències Naturals hem pogut veure com el món està connectat i com nosaltres connectem amb aquest món. Les ciències s'aprenen al llarg de la vida a través d’un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments, coneixements i aprenentatges diversos. A més, les ciències es poden anar modificant, canviant, ja que és un procés obert i  guiat per la innovació.

No hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen les ciències. Per tant, la forma en què treballem a l’aula reflectirà  concepció que tenim (com a docent) sobre com s’aprenen les ciències.

Quan els equips docents reflexionen sobre la seva concepció obren la porta a millorar la qualitat de l’educació científica. Ningú pot millorar sinó ets qüestiona a ell mateix. S’han d’obtenir noves referències, altres punts de vista, per poder-te exigir més o menys i contrastar els nous canvis. Ser conscient del que fas i reflexionar sobre això, és el millor camí per a solucionar-ho.

Des de l’escola, hem de proporcionar eines perquè els nens i nenes facin les seves pròpies connexions amb el món i arribin a ser conscients de que hi són i de que hi formen part.  Amb l’experiència anirem veient la necessitat d’aprofitar al màxim el temps“kairos” dins l’aula.

Kairós era, pels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.

Segons Amanda Núñez, "Kairós" és el temps del gaudir. És l’instant alegre i vivenciat. La manera individual de viure el temps intensament. És el punt just, el moment adequat, la potència i l’eficàcia combinats amb l’harmonia i el plaer. En tant que l’oposat de cronos no és un temps mesurable ja que es regeix pel plaer sorgit de les emocions. És per aquest fet que, en l’actualitat, és un temps que resulta ser molt preuat a nivell sentimental. Kairós, és un temps, però també un espai. És un temps de glòria. És l’oportunitat. És l’ocasió del retrobament i del punt d’equilibri productiu. Sentir dins d’un mateix Kairós significa entrar en un oasis de plenitud i viure moments d'il·lusió.

Per tant, en el procés d’ensenyament – aprenentatge hem d’intentar aprofitar i omplir al màxim d'aquest temps Kairós, d'un temps de sensacions, experiències i vivències amb els nens i nenes per unir aquest món ple de connexions i no guiar-nos tant pel temps pautat i marcat que només ens ofereix el sistema actual. L’educació va molt més enllà.