"L' ètica és constructiva de l'acte educatiu"

L'any passat, en l'assignatura de cultura amb l'admirable J.C. Mèlich, vàrem treballar l'ètica i la moral en l'educació, primerament establint, les diferències entre cadascuna. Per una banda ens va explicar que la moral té un marc normatiu, és a dir, són un conjunt de valors, hàbits, costums,etc propi d'una cultura concreta en un moment determinat de la seva història (segons Nietzche). El que caracteritza a la moral és el fet d'obligar (la forma). Segons en Joan Carles, no hi ha educació sense moral, però no hi ha una educació només en moral, perquè una educació que només transmet moral no educa, adoctrina. Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. Per tant, si una educació que només transmet moral no és educació, és adoctrinament, què cal transmetre perquè hi hagi educació? Ètica.
L'ètica és una resposta donada a una situació que només es dóna una vegada i sovint, aquesta resposta ètica és una resposta que trenca, que fulmina la moral.
Així la moral ens diu "què hem de fer/ respondre" i l'ètica ens diu "que hem de fer/respondre" davant d'una situació.
La nostra societat determina constantment i mitjançant l'educació "el què hem de respondre (moral)" i això suposa, que quedi ocupat l'espai ètic.
Per tant, els valors ètics són l’essència de la teva pròpia acció.Un valor ètic és una preferència justificada èticament.
Sovint, ens costa identificar aquells moments en què estem transmeten valors i també ens costa identificar ben bé com l'estem trasmeten, però si que tenim clar que els valors es transmeten amb el contacte persona - persona. El contacte dels pares amb els fills, dels fills amb els mestres i amb els seus iguals, amb els  mitjans de difusió i comunicació són camps d'aprenentage de valors.
Així podem afirmar, sense cap dubte, que no hi ha cap acció a l’aula que no esdevingui aquests valors ètics. "La meva acció passa per l’altre com a necessitat". 
Hi ha una sèrie de valors ètics que configuren i que van més enllà de l'aprenentatge en si. És la "manera" en com un mestre acull als alumnes, es relaciona amb els altres, parla, escolta, resol els conflictes del dia a dia, es comunica amb els demès, es comporta, etc.  Aquesta "manera" construeix  l'acte d'educar, la forma en que eduquem.

Per tant, cal prendre consciència de quins són els valors que volem transmetre en cada moment i quins són aquells valors que estem transmetent, en realitat, en les nostres pràctiques educatives (ens en estiguem o no sonant compte).
Hem d’utilitzar l’ètica com a element d’aprenentatge en espiral (els aprenentatges van i venen; no són cíclics) al llarg de tota la vida i de relació amb els alumnes.  Amb la teva acció a l’aula marques els aprenentatges que vols desenvolupar i de quina manera vols que es desenvolupin.


En aquesta línia, hi ha dues frases que vàrem llegir a l'aula en uns articles que parlàven de l'ètica com a constructiva de l'acte educatiu i que deien així:

1. “Jo sóc tu quan sóc jo”

- Hem de tenir en compte a l’altre sense esperar res a canvi (alteritat).

- La meva acció passa per la necessitat de viure amb l’altre (compartir).

2. “Si no hi ha tècnica, pot haver-hi canvi educatiu, en canvi sin només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, de ben segur que no pot haver-hi educació”

- Els professors són l’eina.

- La tècnica no és la que determina els valors, només proporciona ajuts.

- No es pot confondre tècnica amb acte educatiu.

-La tècnica facilita la practica educativa, però no la podem confondre amb acte educatiu.


La transmissió de valors necessita constància, exigeix la coherència i el compromís del docent amb responsabilitat conjunta dels pares. Els valors ètics s'aprenen en la vida; els valors ètics construixen l'acte educatiu.