El 25 de Novembre de 2011, varem realitzar una sortida pel Campus de la Autònoma. L’activitat proposada va ser una gimcana distribuïda en deu proves. D’aquestes deu, cada grup de treball en realitzaria sis i les treballaria amb més profunditat. Cada prova o estació va tenir una durada de 30 minuts amb un itinerari establert en un full de ruta per cada grup.
L’objectiu d’aquesta gimcana era fer-nos adonar com l’entorn més proper ens pot oferir un munt de possibilitats per treballar amb els nens i quines en relació a la concreció del currículum. A més, i en relació a les dues assignatures del medi, aquestes activitats ens fan ser més conscients de com en un espai tant reduït i pròxim (no cal anar a la selva ni a grans boscos per experimentar) podem observar, descobrir, entendre el funcionament del món en el qual estem immersos, establir relacions entre els elements que ens envolten, predir coses, imaginar, deduir,etc.
Així, no només va ser una activitat per millor les nostres competències en relació al medi natural i social sinó un recurs molt efectiu i valuós de primer ordre per treballar amb els nens en un futur. Això permetrà que els nens visquin experiències molt riques i tinguin un contacte directe amb el medi que els portarà mica en mica a l’aprenentatge i adquisició de coneixements, a més de les emocions que aniran sentint durant tot aquest procés. Per tant, la gimcana és una formula, una estratègia didàctica molt útil i adequada en aquest camp d’aprenentatges. “Aprendre més és tenir experiències”.
Per tant, dir que aquesta activitat esdevenia dins d’un “bucle recursiu positiu” per aquestes dues raons. Hi ha una relació amb el “moure’ns”, amb el desplaçament físic d’un lloc a un altre, la motricitat amb el cos per descobrir l’entorn natural i social més proper i tanmateix, hi ha una relació amb el “cap a on ens movem”, és a dir, que estem aconseguint fent aquesta sessió, que volem aprendre, quins objectius tinc fixats i fins a on vull que arribi la capacitat de raonar i d’establir relacions dels nens.
Finalment, vull comentar una frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg de tot aquest recorregut i que diu així: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc.
És clar, que som part del nostre origen, que hi ha unes arrels llunyanes que a vegades s’obliden; però que han influenciat en les nostres actituds i han deixat petjada en la nostra identitat cultural . Però només podem tornar a la seva essència perquè si el saber fos tornar a l’origen, això suposaria un estancament i un pas endarrere. S’aprèn al llarg d’una vida; és un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments nous, coneixements i aprenentatges diversos, que es poden comparar amb el passat, si, però que suposen canvis constants, modificacions de les ciències molt sovint. Estic parlant de tot un procés obert, guiat per la innovació que es va ampliant i modificant en el dia a dia. Per tant, és impossible aferrar-se únicament a l’origen per caminar cap al saber, per avançar com a humanitat.
"El saber és com un bucle recursiu que es repeteix, es retoralimenta, i que el final porta sempre al principi. Mai s'acaba"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada