Quina relació hi ha entre el fer i el pensar? Podria haver-hi un mètode d’ensenyament – aprenentatge únicament amb el fer? I per contra, n’hi podria haver un, únicament amb el pensar? Quin té més en l’educació del medi?
Jo crec que no hi ha un “fer” sense un “pensar” i ni un “pensar” sense un “fer”. Les ciències no s’aprenen ni únicament amb l’experiència, ni tampoc només amb la conceptualització i els fonaments teòrics.
Si s’entén la ciència com una sèrie de veritats acumulades i es considera que el seu aprenentatge es basa en definir, memoritzar, repetir conceptes i idees que s’esdevenen en els llibres de ciència, és clar que no seran necessària la pràctica i l’experiència. I al contrari, si es considera la ciència com la base per la modelització (aproximació a la construcció del model) que expliquen els fets que succeeixen en el món i que l’objectiu en l’aprenentatge és aconseguir que els nens i nenes siguin capaços d’explicar aquests fets, partint de la seva experiència, de la seva pràctica directa, de la seva descoberta i per anar utilitzant els models i teories de la ciència actual; és clar que no necessitaran els llibres de text i la part més teòrica.
Però si plantegem mètode d’ensenyament – aprenentatge basat en la connexió, interrelació i interacció de l’experiència, els models de ciència, el pensament i la comunicació aconseguirem que hi ha hagi una construcció del coneixement efectiu, abstracte i persistent.
Així, afirmo que el fer + el pensar és = a dialogar. L’un complement a l’altre, i l’un no és possible sense l’altre. La part teòrica està al mateix nivell que la art procedimental, i a la inversa.
En definitiva, el fer i el pensar han d’estar lligats i han de funcionar mútuament de forma coherent i paral·lela.
Si ho comparem amb la cura de l’ insecte pal, veiem que hi ha hagut una experiència, una aproximació directa i pràctica al model científic (hem cuidat a un insecte i hem observat com és, què fa, com s’alimenta, com s’hidrata, com defeca, quins elements necessita per viure,etc) però no ha estat suficient per arribar al concepte. Hem necessitat el suport de l’adult per arribar-hi, hem necessitat que ens expliqués, conceptualitzés, ens fes pensar i relacionar (hi ha fets que no hem vist només amb l’ experiència i ha calgut que el docent ens ho expliqués).
Per tant, la transmissió teòrica i conceptual de l’adult és imprescindible per arribar al concepte, al coneixement. Però es complementada per la part pràctica, experimental i descoberta personal i grupal. Aquesta idea la podem aplicar en qualsevol dels aspectes que hem anat treballant al llarg del semestre: des de l’aprenentatge del insecte pal, a la noció dels conceptes d’espai i temps, les competències lingüístiques,etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada