Connexió conferència Rosa Maria Tarin amb les ciències naturals i l'insecte pal

Rosa Mª Tarin és una professora d’educació infantil que ha treballat durant molts anys el medi social i natural. Actualment, es dedica a fer conferencies per fomentar l’educació sostenible i a fer  investigacions sobre l’àmbit amb un equip de treball. Es basen en la perspectiva soci- critica amb l’objectiu d’imaginar que un  futur diferent és possible i que les persones som la clau per aconseguir-ho.

Fomentar l’educació ambiental significa potenciar la capacitat per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva a favor de la sostenibilitat. El desenvolupament sostenible és aquella forma de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures.

Per canviar les accions insostenibles actuals en la nostra societat, cal actuar sobretot en el camp de l'educació, per tal d’arrelar un sentit cívic i ètic de responsabilitat conjunta respecte el medi ambient i comprometre’s a ajudar les generacions futures.

Per tant, l'educació per a la sostenibilitat durant l’educació bàsica és clau: una educació permanent i participativa d’ensenyament – aprenentatge, transmetent valors i accions per millorar el sistema actual (que porti a l’equilibri).

Aquesta acció cal treballar-la des de la globalitat, a través dels 3 sistemes/ contextos: la família, la comunitat escolar i l’aula, amb l'objectiu de sensibilitzar, dinamitzar i donar suport a tota la comunitat educativa per tal que incorpori els principis i els valors de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida escolar.

En les edats més primerenques el grau d’interiorització d’aprenentatges i conductes és molt elevat (els nens són com esponges i aprenen tot allò que observen del seu voltant). Per tant, cal treballar-ho des de ben petits a través d’accions que ajudin al respecte i estimació del medi: reciclatge, bones pràctiques amb el medi (no utilitzar paper d’alumini, classificar en els contenidors), activitats directes amb el medi (amb l’hort, amb la natura, amb els animals),etc, mitjançant espais d’intervenció que treballin les quatre R: reciclar (transformar un material per a ser utilitzat de nou), reutilitzar (tornar a utilitzar), refusar (no comprar allò que no ens fa falta) i reduir (disminuir els consum).

Relacionant aquests conceptes amb els aspectes treballats en ciències del medi natural (i social) i la cura d’un insecte pal, cal dir per una banda, que l’educació ambiental sostenible és un objectiu de del currículum d’aquestes dues àrees i que els valors i les bones accions cap al medi formen part de les competències que un alumne ha d’assolir.  Per altra banda, i fent referència a la cura de l’ insecte pal, dir que els petit han de tenir una responsabilitat conjunta a l’hora de cuidar-lo (ho podem relacionar amb “la brutícia de la Festa Major” i amb el medi social, ja que significa respectar el medi és una responsabilitat compartida entre la forma d’actuar dels ciutadans i per tant, cal assumir-la conjuntament de forma cívica).

Tanmateix, els nens i nenes aprenen les característiques bàsiques dels éssers vius: alimentació, digestió, el seu hàbitat, el seu cicle de la vida, etc i els elements que necessiten per sobreviure (sòl, aigua, nutrients, oxigen). Treballant un ésser viu, podem treballar la resta d’éssers vius (semblances i diferències entre ells i les necessitats que tots tenen).

Per tant, si treballant l’educació ambiental sostenible l’ infant pren consciència dels efectes negatius i de contaminació del sòl, l’aigua, capa d’ozó i el planeta en general; i si treballant l’ insecte pal (i la comparació amb la resta d’éssers vius) l’ infant pren consciència de la importància per sobreviure del sòl (hàbitat), de l’aigua (néta), de l’oxigen (alerta amb la capa d’ozó), de la llum solar i els nutrients (que es torben en el sòl, aigua, oxigen i llum solar), comprendrà i establirà moltes connexions i lligams: “cuidar el medi natural a través d’un desenvolupament sostenible, proporciones la vida a tots els éssers vius (animals, inclòs l’ insecte pal,  plantes i a totes les persones del planeta”.

En relació al medi social, i interrelacionat amb tot el què he explicat anteriorment,  les accions de l’home i les seves conductes formen part d’aquest desenvolupament sostenible i de la supervivència dels éssers vius (medi natural). La comunicació és l’eix vertebrador de la vida social, i serà la base tant per cuidar a l’ insecte pal (treball en grup, responsabilitat conjunta, interacció, diàleg, divisió de tasques, recerca d’informació,etc) com per aconseguir aquest nou repte pedagògic basat i promogut per la consciència ecològica.