Ensenyament - aprenentatge de l'espai i el temps

El problema actual s’esdevé quan ens qüestionem sobre com s’haurien d’ensenyar a pensar els conceptes d’espai i temps des de les ciències socials?

Saber precisar en la pràctica de com connectar les representacions intuïtives i subjectives de l'espai que té cada alumne amb les representacions més rellevants i funcionals del coneixement científic és un repte avui dia en l’educació de les ciències.

Segons el text, hi ha una sèrie de factors que caldria a l’hora d’ensenyar i aprendre el concepte d’espai.

En primer lloc, destacar que el docent dóna molta importància als conceptes més teòrics sobre l’espai i deixa arraconada la seva naturalesa procedimental, és a dir, la capacitat de saber aplicar-ho en la pràctica (saber resoldre problemes d’orientació espacial).  Nosaltres estem en un espai, els animals es troben en un espai. L’ insecte pal es troba en un espai, té un límit permeable: intercanvi en l’espai dins – fora (hi ha un medi intern i un medi extern. Som transformadors del medi).

En segon lloc, dir que aquesta competència caldria treballar-la al llarg de tot l’ensenyament i no només en un període concret (en un cicle). Millor cada concepte independent, sense relacionar-los entre ells.

Tanmateix, s’haurien de plantejar activitats d'orientació des de les ciències socials en el marc de solucions - problema el més reals possible per fer-los reflexionar sobre la seva pròpia percepció espacial. Per exemple, als inicis de primària, podríem fer-los dibuixar el trajecte de casa a l’escola (mesurar distància mentalment, en relació al temps que triga, els obstacles als quals es troba, etc.). Més tard, podem utilitzar els jocs de laberints, la representació gràfica de recorreguts, etc.

El nen/a durant tot aquest trajecte ha de adquirir la competència o habilitat de: tenir la capacitat mental d'operar, pensar sobre l'espai, processar informació espacial i recordar-la després,  ha de ser capaç d'orientar-se i de dimensionar l'espai (comparar magnituds) i finalment, ha d'aprendre a llegir i escriure l'espai d'una manera normalitzada i senzilla a través de diferents eines.

Finalment, volia esmentar que a mi personalment, hem va costar molt i encara hem costa diferenciar la dreta i esquerre (lateralitat). Considero que m’ho van ensenyar d’una forma molt mecànica i no m’ha servit al llarg de tot aquest temps. No tinc el concepte de lateralitat interioritzar i no ho faig de forma espontània; sinó que m’he de pensar abans quan és dreta i quan és esquerre.

Per altra banda i fent referència al temps, segons l’article, la nostra noció és empíric - racional, es a dir, en primer lloc vivim o experimentem la duració de les coses o de les situacions (dia i nit), i en segon lloc, pensem o racionalitzem aquesta experiència i elaborem un concepte per explicar i adequar-nos al nostre entorn (quan la mare diu: “ja és de nit”, nosaltres sabem que és hora d’anar a dormir).

Per tant, la consciencia del temps significa experimentar o viure en el marc de la continuïtat: existeixen coses o situacions que van ser però que ja no hi són.

El temps està intrínsicament relacionat amb el canvi. Nosaltres no tenim control sobre el temps. És evident, que el món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Els anys passen i això queda reflectit en totes aquestes qüestions. Adquirir aquesta consciència suposa necessàriament adonar-se d’aquests canvis, observar-los detingudament i saber adaptar-nos a ells. Per tant, aquesta idea està totalment relacionada amb la frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg del recorregut de l’activitat de la gimcana: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Com he dit en aquell apartat (gimcana) crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc.

Per naturalesa, som éssers socials que compartim les nostres vides amb els altres, cadascun un món, una història que es construeix a través de la relació amb la vida quotidiana. Al viure en societat desenvolupem un llenguatge com a vehicle de comunicació que ens permet intercanviar successos, fets, idees i objectes que van adquirint sentit al llarg del temps. Som éssers amb capacitat d'influir en la història dels altres, en la història de tots. Per tant, adquirir la noció de temps ens permet comprendre la història. El temps cronològic ordena, situa i organitza; en canvi, el temps històric explica diversos moviments i successos simultanis de ritme diferent segons la naturalesa dels fets. Són dos conceptes estructurats que tenen una relació gairebé inseparable: les casualitats o explicacions i la identificació de les continuïtats i canvis. Per tant, l’ensenyament de la història en l’àrea del medi social haurà de tenir en compte aquest canvi de perspectives temporals.

D’aquesta manera, el temps és un camí per on anar, tornar, avançar i retrocedir. Gràcies a la memòria podem emmagatzemar records, història, societat i cultura. Podem buscar en el passat, furgar en el present i imaginar coses del futur. Això ho podem relacionar amb el desenvolupament sostenible. Millorar, canviar i portar a terme nous reptes suposen un període en el temps. Per aconseguir una consciència ecològica hem de treballar en el temps. Començar per les etapes primerenques i anar seguint fins a l’edat adulta (fins que l’ésser pren consciència). El desenvolupament sostenible satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures. Per tant, també es mou i actua en el temps social i natural.  Tanmateix, podem relacionar al concepte de temps amb les ciències naturals. Els éssers vius tenen un límit: els nens han d’aprendre que tots tenen un principi i un fi (naixen, creixen, es reprodueixen i es moren). Això ho hem treballat en l’activitat de tenir cura d’un insecte pal (hem vist com l’ insecte pal era petit, ha anat creixent, algun s’ha reproduït i ha posat ous i algun d’ells s’han mort). Treballant aquest animal, hem treballat la resta d’animals (tots tenen la mateixa característica, tots tenen un límit, tots estan formats per temps).

Pel que fa als nens, els costa molt quantificar el temps i adquirir-ne noció. Haurem d’utilitzar activitats pràctiques que els apropin a aquest concepte i que vagin d’una informació més allunyada a una altra de més pròxima.

El concepte d’espai i temps estan totalment lligats i són conceptes abstractes i difícils d’entendre que cal treballar de forma dinàmica, pràctica i dins la quotidianitat (amb les coses del dia a dia podem treballar molt bé els conceptes). Hem d’omplir el temps i aprofitar-lo al màxim dins les aules.