Els nens amb la mort de l’ insecte pal poden aprendre que tot ésser viu té un límit. Té un principi i té un fi, és a dir que naixen, creixen, es reprodueixen i es moren. Això ho hem treballat en l’activitat de tenir cura d’un insecte pal (hem vist com l’ insecte pal era petit, ha anat creixent, algun s’ha reproduït i ha posat ous i algun d’ells s’han mort). Treballant aquest animal, hem treballat la resta d’animals (tots tenen la mateixa característica, tots tenen un límit, tots estan formats per temps).
Així mateix, també es pot treballar la noció de temps. Els nens aprenen que tots estem formats per temps. El temps és un camí per on anar, tornar, avançar i retrocedir. Podem buscar en el passat, furgar en el present i imaginar coses del futur.
D’altra banda, poden comprendre que l’ insecte pal i qualsevol altre ésser viu (treballant un ésser viu, com hem dit abans, permet treballar la resta d’éssers vius) obtenen matèria i energia del medi i això li permet la continuïtat de supervivència. Si aquesta matèria i energia es veu influenciada per les males accions de l’ésser humà (contaminació, brutícia i insostenbilitat) aquest ésser no podrà obtenir una matèria o energia beneficiosa i morirà abans. En canvi, si cuidem el medi i en tenim cura, es poblable que aquests éssers vius es mantinguin molt més temps vius o almenys no morin degut a causes que no són naturals i cícliques (externes al seu cicle de la vida natural).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada