L’ onze de novembre de 2011, com cada any, es va celebrar la Festa Major a la Universitat Autònoma.
És una festa és una jornada festiva organitzada cada any al campus de Bellaterra per la comunitat estudiantil i les autoritats universitàries. Totes les activitats es duen a terme en paral·lel a les hores lectives i suposen la diversió i la disbauxa de tots els seus participants.
No obstant, la brutícia i la manca de civisme van ser els protagonistes de la jornada posterior a la festa. Un espectable de residus i contaminació mediambiental que varem contemplar amb molta indignació i vergonya.
És evident, que som els propis ciutadans els qui hem de ser més conscients i demostrar civisme a l’hora d’entendre i exercitar aquesta i qualsevol altra festa. Respectar el medi i gaudir sense fer mal a res ni a ningú és una responsabilitat compartida entre la forma d’actuar dels ciutadans i per tant, cal assumir-la conjuntament. L’educació pel civisme és una de les claus per aconseguir l’objectiu de millora de la convivència. Ens ho han ensenyat des ben petits i al llarg de tota l’escolarització de forma directa o indirecta; però sembla ser que no ha servit de molt.
És més, avui dia ningú posa en dubte el fet que les activitats contaminants de l’home tenen una gran, i perillosa, influència sobre el medi ambient. Poc a poc la humanitat ha anat prenent consciència d'aquest fet, molts cops obligat per la visió directa dels efectes que produeixen. Per tant, no entenc com la gent més jove, educada per millorar el futur i que ha crescut plenament dins d’aquest context, sigui capaç de realitzar aquestes accions i participar en la destrucció del planeta.
Tots i totes sabem que aquestes accions realitzades sobre un element del sistema poden acabar afectant altres elements del sistema; però tot i sabent-ho, continuem fent-ho a tort i a dret. No justifica que els efectes de l’alcohol puguin donar com a resultat aquests actes i tampoc es justifica amb la típica frase: “ho fa tothom, encara que jo no ho faci; per tant, ho faig”.
El problema és fa molt més evident en els països més desenvolupats i amb una educació molt més benestant. No s’entén com el comportament de l’home pot esdevenir amb aquestes conductes tant lamentables.
Hem de lluitar, hem d’influenciar sobre els altres, hem de conscienciar perquè això no continuiï, hem de conduir els nostres actes per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, un desenvolupament compatible amb el medi ambient, que no el destrueixi i que es mantingui viu per les generacions futures.
“La terra no pertany a l’home; sinó que és l’home qui pertany a la terra...per tant, tot el què l’home faci, s’ho fa a si mateix”
Tinc clar que com a futura educadora treballaré des de ben petits aquests valors i aquesta realitat que ens envolta. Els faré responsables de les seves accions i buscaré solucions, els donaré recursos per millorar i ajudar al planeta.
Un exemple, és el què han fet una classe d’una escola de Menorca amb un anunci publicitari, on ells mateixos en són els protagonistes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada