El control social i manipulació de la societat a través de la ciència

Per acabar, volia fer una última intervenció en el bloc, valorant els aspectes més negatius que pot atribuir la ciència. L’any passat, vaig tenir l’oportunitat de llegir el llibre de George Orwell, 1984 i hem va quedar certa sensació estranya que encara avui no sé com qualificar. Per això, vull relacionar el control social i manipulació de la societat a través de la ciència amb aquesta assignatura i fer algunes aportacions interessants.

En aquesta novel·la veiem com la vigilància i la ciència aplicada a la tecnologia poden apoderar-se de nosaltres i del món, en general. A l'amenaça del totalitarisme s’hi sumava tanmateix, un altre poder terrible com són la televisió i els mitjans audiovisuals com a forma de domini de la societat.

Amb aquests elements, es podia imaginar un sistema perfecte: una societat sense intimitat, sense passat, sense principis morals que no fossin el de l'adhesió al poder, la contrarietat a l'amor interpersonal i la luxúria. Veiem un sistema, que per aconseguir el màxim poder, persegueix als dissidents per reeducar-los, dominar-los moralment i després, executar-los. La salvatge tortura i la brutal reeducació emparada en les sessions arriben a nivells indescriptibles de crueltat.

El poder que s’expressa en la novel·la, és el valor absolut i únic utilitzat: per tenir-lo, no hi ha res al món que no hagi de ser sacrificat i, un cop aconseguit, no queda res d'important en la vida si no és la voluntat de conservar-lo a qualsevol preu. La vigilància ha arribat a apoderar-se de la vida i de la consciència de les persones, intervenint, fins i tot, en les esferes més íntimes dels éssers humans.

Avui dia, igual que en la novel·la, també som manipulats i controlats socialment a través del bombardeig d’anuncis, propaganda i medis audiovisuals que ens impulsen a viure dependents del consumisme i la moda.

Pel que fa a la ciència, es podria dir que ens ha ajudat ha incrementar i millorar el nostre nivell de vida, aportant-nos un major benestar social. No obstant, ens creiem tot allò que porta el nom de ciència. La societat ha de ser escèptica amb la racionalitat científica, ja que no tot allò científic és cert. La ciència no és bona ni és dolenta, però té una dimensió ètica. A més, ha contribuït a l’avanç tecnològic de la societat, augmentat així en excés, els instruments de control com són la xarxa i la televisió. Aquests elements estan constituint, últimament, una porta d’entrada ben oberta a la vida privada de cada un de nosaltres. Contrastant-ho amb la novel·la, podem veure una ciència que únicament tracta de desenvolupar sistemes que permetin un major control  i poder dels individus.

Actualment, hi ha un paral·lelisme entre la vigilància del llibre i la vigilància actual amb diferents mètodes, que fa que perdem la intimitat (facebook, càmeres de vídeo vigilància, caixers automàtics, webcam, telèfons, etc.). Això fa que nosaltres mateixos ens auto vigilem (exemple del facebook). La gent té un necessitat desesperada d’explicar el que fa en qualsevol moment al seu entorn. Finalment, vull comentar l'educació existent en ambdues societats. En la novel·la, veiem que els nens reben una educació totalment manipulada i en el nostre cas, l'objectiu de l'educació es basa en introduir als individus en el competitiu món laboral, i sovint, aquesta educació és manipulada pels governs per impedir o aconseguir fins polítics.

Per acabar, dir que hi ha una cançó de Rammstein que s’anomena “Sonne” que reflexa molt bé aquesta idea i tots aquests aspectes de domini i control social que he esmentat anteriorment.

Conclusions generals de l'assignatura

Per concloure les intervencions en aquest bloc, voldria fer unes conclusions generals de les dues assignatures per tal  de reflexionar sobre el què han significat per mi, com s’ha interrelacionat l’una amb l’altra i quines connexions s’hi ha esdevingut.

Primerament dir, que les ciències en el seu conjunt són modes que intenten aproximar-se a la realitat i que pretenen explicar-la, cadascuna, des de la seva perspectiva.

Les ciències naturals, es basen en el mètode científic i tenen per objecte l’estudi de la natura, del medi i dels aspectes físics d’aquest amb l’objectiu d’esbrinar el perquè del món i de les seves causes.

En canvi, les ciències socials estudien a l’ésser humà com element i factor d’aquest medi, tot avançant a través de l’estudi d’experiències anteriors i amb el raonament, debat i discussió dels canvis esdevinguts.

Ara bé, tot i utilitzar mètodes i tècniques d’investigació diferents i tot i basar-se en objectes d’estudi diferents, les ciències socials i les ciències naturals estan totalment connectades.

Per una banda, cal dir que inevitablement vivim en un temps i un espai. Els humans, els animals i tot el què hi ha en el medi comparteixen un espai concret i es mouen, es transformen i s’adapten a aquest context contínuament i al llarg del temps. Per tant, el temps està intrínsicament relacionat amb l'espai i amb el canvi. Nosaltres no tenim control sobre el temps, les ciències no tenen control sobre el temps i per tant, els seus estudis tenen en compte aquesta variable.  És evident, que el món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Els anys passen i això queda reflectit en totes aquestes investigacions. Per tant, al compartir un espai, al compartir un temps no podem investigar per separat cada objecte d’estudi perquè conviuen contínuament, sempre estan interaccionant i influenciant -se mútuament.

Per altra banda, dir que els humans són transformadors del medi i ho han estat sempre al llarg de la seva història, al llarg de la seva evolució tant social com cultural. Així, les ciències socials estudien a l’ésser social transformador i immers en aquest medi i les ciències naturals estudien el medi natural i físic i el món animal que es va modificant influenciat contínuament per l’acció d’aquest ésser social, de l’home. Per tant, a l’hora de buscar evidències, a l’hora de buscar les causes i les conseqüències i a l’hora de reflexionar i buscar respostes és evident que es realitzarà des de la perspectiva de les ciències en la seva globalitat, en el seu tot, perquè el món està ple de connexions, està relacionat entre si i no pots lligar caps si deixes fils penjant i lligats a un no res.

Degut a l’acció humana, sovint perjudicial pel medi, veiem totes aquestes modificacions en l’entorn natural. Si la naturalesa canvia, els éssers vius que viuen en ella han d’adaptar-se i per tant, també han de canviar per sobreviure. Què passa moltes vegades, però? Que quan aquests efectes negatius de l’acció de l’home perjudiquen al medi natural, aquests éssers vius no sobreviuen. I quan aquestes accions cada vegada van a més, la destrucció del medi també augmenta i es fa molt més evident. El problema està que l’ésser humà sobreviu gràcies al medi, gràcies a la natura en la qual està immers i la necessita com un gira-sol necessita la llum del sol. Per tant, si destrueix el medi, destrueix els éssers vius que es troben en ell i es destrueix a sí mateix. El món és com un iman. Tot està unit, tot depèn de tot i els efectes produïts en una part, reboten en l’altra. És com un peix que es menja la cua.

D’aquesta manera, he entès l’assignatura, tot hi estar separada per professors diferents, objectius diferents i competències diferents, com un conjunt. És més, al principi potser no n’ets tant conscient dels lligams que hi ha, però a mesura que ha anat avançant el semestre s’han anat establint relacions contínuament. Per tant, després d’aquesta valoració puc afirmar que les ciències són molt importants, més del què nosaltres ens pensem. Considero que s’hauria de treballar a les escoles amb una dosi de reconeixement i donant-li la categoria que es mereix. La ciència engloba qualsevol branca del saber: matemàtiques, la llengua (establerta culturalment), física, química, plàstica (manipulació i transformació de material i d’objectes del medi),etc. Per tant, la ciència és la principal font de coneixement.

Ciències naturals i socials

Intenten aproximar-se a la realitat. Comparteixen un espai i un temps. Estudien els canvis que es produeixen i les seus efectes. Investiguen la transformació del medi degut a l’acció de l’home. Es veuen immersos en “l’efecte rebot”. Estan relacionats i interactuen contínuament degut a les connexions que hi ha en el món. Es mouen dins la complexitat del món.

Per finalitzar, voldria fer una valoració de l’assignatura en general. Crec que he après molt durant aquest temps, i han estat unes classes molt interessants i motivadores des del principi fins al final. A més, la metodologia utilitzada ha estat molt adequada i funcional. Hi ha hagut una dinàmica de grup basada en la comunicació, diàleg, debat, reflexió i recerca molt gran. Tanmateix, recalcar que s’ha barrejat molt el fer amb el pensar. Hi ha hagut una part molt més procedimental, d’investigació, d’experiència i treball en equip (Can Coll, Gimcana, insecte pal) i una part més teòrica i de transmissió de coneixements, és a dir, que el docent ens ha explicat, ens ha fet pensar i relacionar els conceptes (lectures, Power, vídeos, explicacions).

En definitiva, la valoració és totalment positiva i podem estar contents dels resultats finals obtinguts.
Per acabar, vull posar un vídeo que reflexa aquest lligam entre les ciències naturals i les ciències socials. Tracta sobre l’escalfament de la terra i els seus efectes però ho comparant l’home i el seu medi amb l’animal i el seu medi. Per tant, hi podem veure aquesta connexió, aquest “efecte rebot” del que parlava abans:

http://www.youtube.com/watch?v=K8u5v8E84qE

Què es pot aprendre de la mort d'un instecte pal?

Els nens amb la mort de l’ insecte pal poden aprendre que tot ésser viu té un límit. Té un principi i té un fi, és a dir que naixen, creixen, es reprodueixen i es moren. Això ho hem treballat en l’activitat de tenir cura d’un insecte pal (hem vist com l’ insecte pal era petit, ha anat creixent, algun s’ha reproduït i ha posat ous i algun d’ells s’han mort). Treballant aquest animal, hem treballat la resta d’animals (tots tenen la mateixa característica, tots tenen un límit, tots estan formats per temps).

Així mateix, també es pot treballar la noció de temps. Els nens aprenen que tots estem formats per temps. El temps és un camí per on anar, tornar, avançar i retrocedir. Podem buscar en el passat, furgar en el present i imaginar coses del futur.

D’altra banda, poden comprendre que l’ insecte pal i qualsevol altre ésser viu (treballant un ésser viu, com hem dit abans, permet treballar la resta d’éssers vius) obtenen matèria i energia del medi i això li permet la continuïtat de supervivència. Si aquesta matèria i energia es veu influenciada per les males accions de l’ésser humà (contaminació, brutícia i insostenbilitat) aquest ésser no podrà obtenir una matèria o energia beneficiosa i morirà abans. En canvi, si cuidem el medi i en tenim cura, es poblable que aquests éssers vius es mantinguin molt més temps vius o almenys no morin degut a causes que no són naturals i cícliques (externes al seu cicle de la vida natural).

Relació del fer - pensar en les ciències de l'Educació Infantil

Quina relació hi ha entre el fer i el pensar? Podria haver-hi un mètode d’ensenyament – aprenentatge únicament amb el fer? I per contra, n’hi podria haver un, únicament amb el pensar? Quin té més en l’educació del medi?

Jo crec que no hi ha un “fer” sense un “pensar” i ni un “pensar” sense un “fer”. Les ciències no s’aprenen ni únicament amb l’experiència, ni tampoc només amb la conceptualització i els fonaments teòrics.

Si s’entén la ciència com una sèrie de veritats acumulades i es considera que  el seu aprenentatge es basa en definir, memoritzar, repetir conceptes i idees que s’esdevenen en els llibres de ciència, és clar que no seran necessària la pràctica i l’experiència. I al contrari, si es considera la ciència com la base per la modelització (aproximació a la construcció del model) que expliquen els fets que succeeixen en el món i que l’objectiu en l’aprenentatge és aconseguir que els nens i nenes siguin capaços d’explicar aquests fets, partint de la seva experiència, de la seva pràctica directa, de la seva descoberta i per anar utilitzant els models i teories de la ciència actual; és clar que no necessitaran els llibres de text i la part més teòrica.

Però si plantegem  mètode d’ensenyament – aprenentatge basat en la connexió, interrelació i interacció de l’experiència, els models de ciència, el pensament i la comunicació aconseguirem que hi ha hagi una construcció del coneixement efectiu, abstracte i persistent.

Així, afirmo que el fer + el pensar és = a dialogar. L’un complement a l’altre, i l’un no és possible sense l’altre. La part teòrica està al mateix nivell que la art procedimental, i a la inversa.

En definitiva, el fer i el pensar han d’estar lligats i han de funcionar mútuament de forma coherent i paral·lela. 

Si ho comparem amb la cura de l’ insecte pal, veiem que hi ha hagut una experiència, una aproximació directa i pràctica al model científic (hem cuidat a un insecte i hem observat com és, què fa, com s’alimenta, com s’hidrata, com defeca, quins elements necessita per viure,etc) però no ha estat suficient per arribar al concepte. Hem necessitat el suport de l’adult per arribar-hi, hem necessitat que ens expliqués, conceptualitzés, ens fes pensar i relacionar (hi ha fets que no hem vist només amb l’ experiència i ha calgut que el docent ens ho expliqués).

Per tant, la transmissió teòrica i conceptual de l’adult és imprescindible per arribar al concepte, al coneixement. Però es complementada per la part pràctica, experimental i descoberta personal i grupal. Aquesta idea la podem aplicar en qualsevol dels aspectes que hem anat treballant al llarg del semestre: des de l’aprenentatge del insecte pal, a la noció dels conceptes d’espai i temps, les competències lingüístiques,etc.

Ensenyament - aprenentatge de l'espai i el temps

El problema actual s’esdevé quan ens qüestionem sobre com s’haurien d’ensenyar a pensar els conceptes d’espai i temps des de les ciències socials?

Saber precisar en la pràctica de com connectar les representacions intuïtives i subjectives de l'espai que té cada alumne amb les representacions més rellevants i funcionals del coneixement científic és un repte avui dia en l’educació de les ciències.

Segons el text, hi ha una sèrie de factors que caldria a l’hora d’ensenyar i aprendre el concepte d’espai.

En primer lloc, destacar que el docent dóna molta importància als conceptes més teòrics sobre l’espai i deixa arraconada la seva naturalesa procedimental, és a dir, la capacitat de saber aplicar-ho en la pràctica (saber resoldre problemes d’orientació espacial).  Nosaltres estem en un espai, els animals es troben en un espai. L’ insecte pal es troba en un espai, té un límit permeable: intercanvi en l’espai dins – fora (hi ha un medi intern i un medi extern. Som transformadors del medi).

En segon lloc, dir que aquesta competència caldria treballar-la al llarg de tot l’ensenyament i no només en un període concret (en un cicle). Millor cada concepte independent, sense relacionar-los entre ells.

Tanmateix, s’haurien de plantejar activitats d'orientació des de les ciències socials en el marc de solucions - problema el més reals possible per fer-los reflexionar sobre la seva pròpia percepció espacial. Per exemple, als inicis de primària, podríem fer-los dibuixar el trajecte de casa a l’escola (mesurar distància mentalment, en relació al temps que triga, els obstacles als quals es troba, etc.). Més tard, podem utilitzar els jocs de laberints, la representació gràfica de recorreguts, etc.

El nen/a durant tot aquest trajecte ha de adquirir la competència o habilitat de: tenir la capacitat mental d'operar, pensar sobre l'espai, processar informació espacial i recordar-la després,  ha de ser capaç d'orientar-se i de dimensionar l'espai (comparar magnituds) i finalment, ha d'aprendre a llegir i escriure l'espai d'una manera normalitzada i senzilla a través de diferents eines.

Finalment, volia esmentar que a mi personalment, hem va costar molt i encara hem costa diferenciar la dreta i esquerre (lateralitat). Considero que m’ho van ensenyar d’una forma molt mecànica i no m’ha servit al llarg de tot aquest temps. No tinc el concepte de lateralitat interioritzar i no ho faig de forma espontània; sinó que m’he de pensar abans quan és dreta i quan és esquerre.

Per altra banda i fent referència al temps, segons l’article, la nostra noció és empíric - racional, es a dir, en primer lloc vivim o experimentem la duració de les coses o de les situacions (dia i nit), i en segon lloc, pensem o racionalitzem aquesta experiència i elaborem un concepte per explicar i adequar-nos al nostre entorn (quan la mare diu: “ja és de nit”, nosaltres sabem que és hora d’anar a dormir).

Per tant, la consciencia del temps significa experimentar o viure en el marc de la continuïtat: existeixen coses o situacions que van ser però que ja no hi són.

El temps està intrínsicament relacionat amb el canvi. Nosaltres no tenim control sobre el temps. És evident, que el món va canviant, les coses es van modificant i nosaltres anem evolucionant. Els anys passen i això queda reflectit en totes aquestes qüestions. Adquirir aquesta consciència suposa necessàriament adonar-se d’aquests canvis, observar-los detingudament i saber adaptar-nos a ells. Per tant, aquesta idea està totalment relacionada amb la frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg del recorregut de l’activitat de la gimcana: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Com he dit en aquell apartat (gimcana) crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc.

Per naturalesa, som éssers socials que compartim les nostres vides amb els altres, cadascun un món, una història que es construeix a través de la relació amb la vida quotidiana. Al viure en societat desenvolupem un llenguatge com a vehicle de comunicació que ens permet intercanviar successos, fets, idees i objectes que van adquirint sentit al llarg del temps. Som éssers amb capacitat d'influir en la història dels altres, en la història de tots. Per tant, adquirir la noció de temps ens permet comprendre la història. El temps cronològic ordena, situa i organitza; en canvi, el temps històric explica diversos moviments i successos simultanis de ritme diferent segons la naturalesa dels fets. Són dos conceptes estructurats que tenen una relació gairebé inseparable: les casualitats o explicacions i la identificació de les continuïtats i canvis. Per tant, l’ensenyament de la història en l’àrea del medi social haurà de tenir en compte aquest canvi de perspectives temporals.

D’aquesta manera, el temps és un camí per on anar, tornar, avançar i retrocedir. Gràcies a la memòria podem emmagatzemar records, història, societat i cultura. Podem buscar en el passat, furgar en el present i imaginar coses del futur. Això ho podem relacionar amb el desenvolupament sostenible. Millorar, canviar i portar a terme nous reptes suposen un període en el temps. Per aconseguir una consciència ecològica hem de treballar en el temps. Començar per les etapes primerenques i anar seguint fins a l’edat adulta (fins que l’ésser pren consciència). El desenvolupament sostenible satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures. Per tant, també es mou i actua en el temps social i natural.  Tanmateix, podem relacionar al concepte de temps amb les ciències naturals. Els éssers vius tenen un límit: els nens han d’aprendre que tots tenen un principi i un fi (naixen, creixen, es reprodueixen i es moren). Això ho hem treballat en l’activitat de tenir cura d’un insecte pal (hem vist com l’ insecte pal era petit, ha anat creixent, algun s’ha reproduït i ha posat ous i algun d’ells s’han mort). Treballant aquest animal, hem treballat la resta d’animals (tots tenen la mateixa característica, tots tenen un límit, tots estan formats per temps).

Pel que fa als nens, els costa molt quantificar el temps i adquirir-ne noció. Haurem d’utilitzar activitats pràctiques que els apropin a aquest concepte i que vagin d’una informació més allunyada a una altra de més pròxima.

El concepte d’espai i temps estan totalment lligats i són conceptes abstractes i difícils d’entendre que cal treballar de forma dinàmica, pràctica i dins la quotidianitat (amb les coses del dia a dia podem treballar molt bé els conceptes). Hem d’omplir el temps i aprofitar-lo al màxim dins les aules.

Connexió conferència Rosa Maria Tarin amb les ciències naturals i l'insecte pal

Rosa Mª Tarin és una professora d’educació infantil que ha treballat durant molts anys el medi social i natural. Actualment, es dedica a fer conferencies per fomentar l’educació sostenible i a fer  investigacions sobre l’àmbit amb un equip de treball. Es basen en la perspectiva soci- critica amb l’objectiu d’imaginar que un  futur diferent és possible i que les persones som la clau per aconseguir-ho.

Fomentar l’educació ambiental significa potenciar la capacitat per a l’acció conscient, tant individual com col·lectiva a favor de la sostenibilitat. El desenvolupament sostenible és aquella forma de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions futures.

Per canviar les accions insostenibles actuals en la nostra societat, cal actuar sobretot en el camp de l'educació, per tal d’arrelar un sentit cívic i ètic de responsabilitat conjunta respecte el medi ambient i comprometre’s a ajudar les generacions futures.

Per tant, l'educació per a la sostenibilitat durant l’educació bàsica és clau: una educació permanent i participativa d’ensenyament – aprenentatge, transmetent valors i accions per millorar el sistema actual (que porti a l’equilibri).

Aquesta acció cal treballar-la des de la globalitat, a través dels 3 sistemes/ contextos: la família, la comunitat escolar i l’aula, amb l'objectiu de sensibilitzar, dinamitzar i donar suport a tota la comunitat educativa per tal que incorpori els principis i els valors de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida escolar.

En les edats més primerenques el grau d’interiorització d’aprenentatges i conductes és molt elevat (els nens són com esponges i aprenen tot allò que observen del seu voltant). Per tant, cal treballar-ho des de ben petits a través d’accions que ajudin al respecte i estimació del medi: reciclatge, bones pràctiques amb el medi (no utilitzar paper d’alumini, classificar en els contenidors), activitats directes amb el medi (amb l’hort, amb la natura, amb els animals),etc, mitjançant espais d’intervenció que treballin les quatre R: reciclar (transformar un material per a ser utilitzat de nou), reutilitzar (tornar a utilitzar), refusar (no comprar allò que no ens fa falta) i reduir (disminuir els consum).

Relacionant aquests conceptes amb els aspectes treballats en ciències del medi natural (i social) i la cura d’un insecte pal, cal dir per una banda, que l’educació ambiental sostenible és un objectiu de del currículum d’aquestes dues àrees i que els valors i les bones accions cap al medi formen part de les competències que un alumne ha d’assolir.  Per altra banda, i fent referència a la cura de l’ insecte pal, dir que els petit han de tenir una responsabilitat conjunta a l’hora de cuidar-lo (ho podem relacionar amb “la brutícia de la Festa Major” i amb el medi social, ja que significa respectar el medi és una responsabilitat compartida entre la forma d’actuar dels ciutadans i per tant, cal assumir-la conjuntament de forma cívica).

Tanmateix, els nens i nenes aprenen les característiques bàsiques dels éssers vius: alimentació, digestió, el seu hàbitat, el seu cicle de la vida, etc i els elements que necessiten per sobreviure (sòl, aigua, nutrients, oxigen). Treballant un ésser viu, podem treballar la resta d’éssers vius (semblances i diferències entre ells i les necessitats que tots tenen).

Per tant, si treballant l’educació ambiental sostenible l’ infant pren consciència dels efectes negatius i de contaminació del sòl, l’aigua, capa d’ozó i el planeta en general; i si treballant l’ insecte pal (i la comparació amb la resta d’éssers vius) l’ infant pren consciència de la importància per sobreviure del sòl (hàbitat), de l’aigua (néta), de l’oxigen (alerta amb la capa d’ozó), de la llum solar i els nutrients (que es torben en el sòl, aigua, oxigen i llum solar), comprendrà i establirà moltes connexions i lligams: “cuidar el medi natural a través d’un desenvolupament sostenible, proporciones la vida a tots els éssers vius (animals, inclòs l’ insecte pal,  plantes i a totes les persones del planeta”.

En relació al medi social, i interrelacionat amb tot el què he explicat anteriorment,  les accions de l’home i les seves conductes formen part d’aquest desenvolupament sostenible i de la supervivència dels éssers vius (medi natural). La comunicació és l’eix vertebrador de la vida social, i serà la base tant per cuidar a l’ insecte pal (treball en grup, responsabilitat conjunta, interacció, diàleg, divisió de tasques, recerca d’informació,etc) com per aconseguir aquest nou repte pedagògic basat i promogut per la consciència ecològica.

La Festa Major de l'Autònoma 2011: la brutícia després de la festa

L’ onze de novembre de 2011, com cada any, es va celebrar la Festa Major a la Universitat Autònoma.

És una festa és una jornada festiva organitzada cada any al campus de Bellaterra per la comunitat estudiantil i les autoritats universitàries. Totes les activitats es duen a terme en paral·lel a les hores lectives i suposen la diversió i la disbauxa de tots els seus participants.

No obstant, la brutícia i la manca de civisme van ser els protagonistes de la jornada posterior a la festa. Un espectable de residus i contaminació mediambiental  que varem contemplar amb molta indignació i vergonya.

És evident, que som els propis ciutadans els qui hem de ser més conscients i demostrar civisme a l’hora d’entendre i exercitar aquesta i qualsevol altra festa. Respectar el medi i gaudir sense fer mal a res ni a ningú és una responsabilitat compartida entre la forma d’actuar dels ciutadans i per tant, cal assumir-la conjuntament.  L’educació pel civisme és una de les claus per aconseguir l’objectiu de millora de la convivència.  Ens ho han ensenyat des ben petits i al llarg de tota l’escolarització de forma directa o indirecta; però sembla ser que no ha servit de molt. 

És més, avui dia ningú posa en dubte el fet que les activitats contaminants de l’home tenen una gran, i perillosa, influència sobre el medi ambient. Poc a poc la humanitat ha anat prenent consciència d'aquest fet, molts cops obligat per la visió directa dels efectes que  produeixen. Per tant, no entenc com la gent més jove, educada per millorar el futur i que ha crescut plenament dins d’aquest context, sigui capaç de realitzar aquestes accions i participar en la destrucció del planeta.

Tots i totes sabem que aquestes accions  realitzades sobre un element del sistema poden acabar afectant altres elements del sistema; però tot i sabent-ho, continuem fent-ho a tort i a dret. No justifica que els efectes de l’alcohol puguin donar com a resultat aquests actes i tampoc es justifica amb la típica frase: “ho fa tothom, encara que jo no ho faci; per tant, ho faig”.

El problema és fa molt més evident en els països més desenvolupats i amb una educació molt més benestant. No s’entén com el comportament de l’home pot esdevenir amb aquestes conductes tant lamentables.

Hem de lluitar, hem d’influenciar sobre els altres, hem de conscienciar perquè això no continuiï, hem de conduir els nostres actes per tal d’aconseguir  un desenvolupament sostenible, un desenvolupament compatible amb el medi ambient, que no el destrueixi i que es mantingui viu per les generacions futures.

“La terra no pertany a l’home; sinó que és l’home qui pertany a la terra...per tant, tot el què l’home faci, s’ho fa a si mateix”

Tinc clar que com a futura educadora treballaré des de ben petits aquests valors i aquesta realitat que ens envolta. Els faré responsables de les seves accions i buscaré solucions, els donaré recursos per millorar i ajudar al planeta.

Un exemple, és el què han fet una classe d’una escola de Menorca amb un anunci publicitari, on ells mateixos en són els protagonistes:

El conte i les competències lingüístiques

El conte permet somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures i aprenentatges als petits i petites.  És una eina d’integració i formació social d’aprenentatge: transmet uns valors, unes dinàmiques pròpies de cada societat del nostre medi social i natural.

El conte és un recurs pedagògic imprescindible en les etapes d’infantil i primària (tot i que es útil al llarg de tota la vida) que permet acostar als nens i nenes al hàbit de la lectura d’una manera amena i divertida. A més, potencia la creativitat i la imaginació d’aquells que la gaudeixen i enriqueix moltes de les seves destreses comunicatives (vocabulari). El conte enforteix els vincles afectius entre uns i altres.

Tanmateix, com he dit anteriorment, el conte és un gran font de transmissió de valors, tant socials com culturals. És important, escollir contes en els quals es treballi la importància de la solidaritat, el treball en equip, l’amistat, el compartir,etc.

Per tant, com a futura professional de l’educació infantil serà molt important conèixer el conte com a eina d’ensenyament – aprenentatge de qualsevol competència (serà útil tant per treballar el medi social com cultural) i saber com s’ha d’utilitzar per extreure’n el màxim de profit que sigui un mètode funcional i constructivista del coneixement.

Per exemple, serà clau escollir el conte en funció del públic al qual ens adrecem i saber què és allò que volem treballar (quin objectius volem aconseguir i quins valors volem transmetre).

Pel què fa a aspectes d’expressió, dir que serà imprescindible la forma en què expliquem el conte per arribar a tots els nens i nenes, captar la seva atenció al llarg de tot el conte i aconseguir les finalitats previstes. Aquests elements són: utilitzar un vocabulari adient, mantenir un ritme i una entonació adequada en cada seqüència del conte, utilitzar una vocalització clara i entenedora, gestionar la mirada, tenir una expressivitat gestual motivadora, fer servir els silencis i les interrogacions per mantenir la concentració dels petits, compartir fent participar en el conte, crear un clímax,  utilitzar la expressivitat sonora i musical per facilitar la comprensió i obrir i tancar de la millor manera el conte.

A l’assignatura de medi social, ens van repartir unes imatges (per grup) i vam haver d’inventar un conte en relació a la seqüència de dibuixos que estaven veient. Havien d’establir un fil conductor i narrar una història. El nostre conte va ser: “Rac, rac fa el Corc”. Es treballaven valors com: ser responsable i treballar, ajudar als companys/es, veure els beneficis del treball conjunt (tots sortim guanyant).

A continuació, us presento un vídeo sobre la importància del conte com a recurs pedagògic que es diu “Posa’t un conte” i ens explica que podem treballar els contes a través de moltes activitats. És molt interessant:

 

La Gimcana

El 25 de Novembre de 2011, varem realitzar una sortida  pel Campus de la Autònoma. L’activitat proposada va ser una gimcana distribuïda en deu proves. D’aquestes deu, cada grup de treball en realitzaria sis i les treballaria amb més profunditat. Cada prova o estació va tenir una durada de 30 minuts amb un itinerari establert en un full de ruta per cada grup.

L’objectiu d’aquesta gimcana era fer-nos adonar com l’entorn més proper ens pot oferir un munt de possibilitats per treballar amb els nens i quines en relació a la concreció del currículum. A més, i en relació a les dues assignatures del medi, aquestes activitats ens fan ser més conscients de com en un espai tant reduït i pròxim (no cal anar a la selva ni a grans boscos per experimentar) podem observar, descobrir, entendre el funcionament del món en el qual estem immersos, establir relacions entre els elements que ens envolten, predir coses, imaginar, deduir,etc.

Així, no només va ser una activitat per millor les nostres competències en relació al medi natural i social sinó un recurs molt efectiu i valuós de primer ordre per treballar amb els nens en un futur. Això permetrà que els nens visquin experiències molt riques i tinguin un contacte directe amb el medi que els portarà mica en mica a l’aprenentatge i adquisició de coneixements, a més de les emocions que aniran sentint durant tot aquest procés.  Per tant, la gimcana és una formula, una estratègia didàctica molt útil i adequada en aquest camp d’aprenentatges. “Aprendre més és tenir experiències”.

Per tant, dir que aquesta activitat esdevenia dins d’un “bucle recursiu positiu” per aquestes dues raons. Hi ha una relació amb el “moure’ns”, amb el desplaçament físic d’un lloc a un altre, la motricitat amb el cos per descobrir l’entorn natural i social més proper i tanmateix, hi ha una relació amb el “cap a on ens movem”, és a dir, que estem aconseguint fent aquesta sessió, que volem aprendre, quins objectius tinc fixats i fins a on vull que arribi la capacitat de raonar i d’establir relacions dels nens.

Finalment, vull comentar una frase de la cançó “Moving” de Macaco que ens ha seguit al llarg de tot aquest recorregut i que diu així: “ Volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”. Crec que caminar cap al saber és saber adaptar-nos als nous canvis que sorgeixen en la societat i trobar el camí dins d’un laberint de temps tant canviant com el que tenim, tenint en compte la sostenibilitat del futur. Retrocedir ens permet anar enrere, recordar, conservar la memòria històrica i el nostre origen. D’aquí se’n deriva la possibilitat d’anàlisi, la crítica, l’abstracció, la comparació, no repetir errors, etc.

És clar, que som part del nostre origen, que hi ha unes arrels llunyanes que a vegades s’obliden; però que han influenciat en les nostres actituds i han deixat petjada en la nostra identitat cultural . Però només podem tornar a la seva essència perquè si el saber fos tornar a l’origen, això suposaria un estancament i un pas endarrere.  S’aprèn al llarg d’una vida; és un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments nous, coneixements i aprenentatges diversos, que es poden comparar amb el passat, si,  però que suposen canvis constants, modificacions de les ciències molt sovint. Estic parlant de tot un procés obert, guiat per la innovació que es va ampliant i modificant en el dia a dia. Per tant, és impossible aferrar-se únicament a l’origen per caminar cap al saber, per avançar com a humanitat. 

"El saber és com un bucle recursiu que es repeteix, es retoralimenta, i que el final porta sempre al principi. Mai s'acaba"

Les primeres sessions de Ciències Naturals

Pel que fa a les primeres sessions de Ciències Naturals hem pogut veure com el món està connectat i com nosaltres connectem amb aquest món. Les ciències s'aprenen al llarg de la vida a través d’un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments, coneixements i aprenentatges diversos. A més, les ciències es poden anar modificant, canviant, ja que és un procés obert i  guiat per la innovació.

No hi ha una concepció única i tancada sobre com s’aprenen les ciències. Per tant, la forma en què treballem a l’aula reflectirà  concepció que tenim (com a docent) sobre com s’aprenen les ciències.

Quan els equips docents reflexionen sobre la seva concepció obren la porta a millorar la qualitat de l’educació científica. Ningú pot millorar sinó ets qüestiona a ell mateix. S’han d’obtenir noves referències, altres punts de vista, per poder-te exigir més o menys i contrastar els nous canvis. Ser conscient del que fas i reflexionar sobre això, és el millor camí per a solucionar-ho.

Des de l’escola, hem de proporcionar eines perquè els nens i nenes facin les seves pròpies connexions amb el món i arribin a ser conscients de que hi són i de que hi formen part.  Amb l’experiència anirem veient la necessitat d’aprofitar al màxim el temps“kairos” dins l’aula.

Kairós era, pels antics grecs, una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Aion i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem". Mentre el concepte de cronos es referia al temps cronològic o seqüencial, kairós representava un moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial; cronos és així un concepte quantitatiu, mentre que kairós té un caràcter qualitatiu.

Segons Amanda Núñez, "Kairós" és el temps del gaudir. És l’instant alegre i vivenciat. La manera individual de viure el temps intensament. És el punt just, el moment adequat, la potència i l’eficàcia combinats amb l’harmonia i el plaer. En tant que l’oposat de cronos no és un temps mesurable ja que es regeix pel plaer sorgit de les emocions. És per aquest fet que, en l’actualitat, és un temps que resulta ser molt preuat a nivell sentimental. Kairós, és un temps, però també un espai. És un temps de glòria. És l’oportunitat. És l’ocasió del retrobament i del punt d’equilibri productiu. Sentir dins d’un mateix Kairós significa entrar en un oasis de plenitud i viure moments d'il·lusió.

Per tant, en el procés d’ensenyament – aprenentatge hem d’intentar aprofitar i omplir al màxim d'aquest temps Kairós, d'un temps de sensacions, experiències i vivències amb els nens i nenes per unir aquest món ple de connexions i no guiar-nos tant pel temps pautat i marcat que només ens ofereix el sistema actual. L’educació va molt més enllà.

"L' ètica és constructiva de l'acte educatiu"

L'any passat, en l'assignatura de cultura amb l'admirable J.C. Mèlich, vàrem treballar l'ètica i la moral en l'educació, primerament establint, les diferències entre cadascuna. Per una banda ens va explicar que la moral té un marc normatiu, és a dir, són un conjunt de valors, hàbits, costums,etc propi d'una cultura concreta en un moment determinat de la seva història (segons Nietzche). El que caracteritza a la moral és el fet d'obligar (la forma). Segons en Joan Carles, no hi ha educació sense moral, però no hi ha una educació només en moral, perquè una educació que només transmet moral no educa, adoctrina. Estic totalment d'acord amb aquesta afirmació. Per tant, si una educació que només transmet moral no és educació, és adoctrinament, què cal transmetre perquè hi hagi educació? Ètica.
L'ètica és una resposta donada a una situació que només es dóna una vegada i sovint, aquesta resposta ètica és una resposta que trenca, que fulmina la moral.
Així la moral ens diu "què hem de fer/ respondre" i l'ètica ens diu "que hem de fer/respondre" davant d'una situació.
La nostra societat determina constantment i mitjançant l'educació "el què hem de respondre (moral)" i això suposa, que quedi ocupat l'espai ètic.
Per tant, els valors ètics són l’essència de la teva pròpia acció.Un valor ètic és una preferència justificada èticament.
Sovint, ens costa identificar aquells moments en què estem transmeten valors i també ens costa identificar ben bé com l'estem trasmeten, però si que tenim clar que els valors es transmeten amb el contacte persona - persona. El contacte dels pares amb els fills, dels fills amb els mestres i amb els seus iguals, amb els  mitjans de difusió i comunicació són camps d'aprenentage de valors.
Així podem afirmar, sense cap dubte, que no hi ha cap acció a l’aula que no esdevingui aquests valors ètics. "La meva acció passa per l’altre com a necessitat". 
Hi ha una sèrie de valors ètics que configuren i que van més enllà de l'aprenentatge en si. És la "manera" en com un mestre acull als alumnes, es relaciona amb els altres, parla, escolta, resol els conflictes del dia a dia, es comunica amb els demès, es comporta, etc.  Aquesta "manera" construeix  l'acte d'educar, la forma en que eduquem.

Per tant, cal prendre consciència de quins són els valors que volem transmetre en cada moment i quins són aquells valors que estem transmetent, en realitat, en les nostres pràctiques educatives (ens en estiguem o no sonant compte).
Hem d’utilitzar l’ètica com a element d’aprenentatge en espiral (els aprenentatges van i venen; no són cíclics) al llarg de tota la vida i de relació amb els alumnes.  Amb la teva acció a l’aula marques els aprenentatges que vols desenvolupar i de quina manera vols que es desenvolupin.


En aquesta línia, hi ha dues frases que vàrem llegir a l'aula en uns articles que parlàven de l'ètica com a constructiva de l'acte educatiu i que deien així:

1. “Jo sóc tu quan sóc jo”

- Hem de tenir en compte a l’altre sense esperar res a canvi (alteritat).

- La meva acció passa per la necessitat de viure amb l’altre (compartir).

2. “Si no hi ha tècnica, pot haver-hi canvi educatiu, en canvi sin només hi ha tècnica i no hi ha acció ètica, de ben segur que no pot haver-hi educació”

- Els professors són l’eina.

- La tècnica no és la que determina els valors, només proporciona ajuts.

- No es pot confondre tècnica amb acte educatiu.

-La tècnica facilita la practica educativa, però no la podem confondre amb acte educatiu.


La transmissió de valors necessita constància, exigeix la coherència i el compromís del docent amb responsabilitat conjunta dels pares. Els valors ètics s'aprenen en la vida; els valors ètics construixen l'acte educatiu.

Conclusions de les primeres sessions de Ciències Socials

En les primeres sessions de Didàctica del Medi Social hem estat treballant com ha variat la visió que tenim del món i les de les perspectives que hem recorregut en el temps.
La societat, és evident, que ha anat canviat al llarg dels anys (social, econòmica, políticament,etc) i el què abans suposava un grau molt més baix de llibertat en les nostres vides, ara s’ha convertit en la mera possibilitat d’escollir i expressar-se lliurement a la pròpia voluntat. Això és el que s’anomena la “societat en xarxa”.
Vivim en un món complexa (no complicat sinó teixit), ple de xarxes que estan interrelacionades, i nosaltres els éssers humans, hem d’anar esbrinant com moure’ns-hi per tal de superar la vulnerabilitat i el desequilibri que les envolta. Per tant, hi com hem dit a ciències del medi natural, hi ha una sèrie de connexions en el món de les qual se'n ha de prendre consciència i de les quals n'hem d'enseyar a prendre'n consciència.

Amb això, s’ha vist la necessitat d’iniciar una lluita per tal d’aconseguir un món més ajustat i sostenible davant aquesta desigualtat tant gran que hi ha. Per una banda, és necessari reconduir i estabilitzar la capacitat de càrrega del nostre planeta per no destruir la nostra espècie com a tal. Per l’altra, i mitjançant un caràcter ecològic, hem de fer una distribució de riqueses més equitativa i justa, sense deixar de banda el nostre esforç tecnològic i el repte en la comprensió d’aquest món en xarxa tant estretament lligat.

Tenint en compte aquestes necessitats de canvi, cal ajustar l’educació a les noves propostes, a donar resposta a aquestes noves necessitats de la societat i despertar la consciència social de tots i totes cap a l’ecològica des d’edats ben primerenques. Podem començar amb petites accions com reciclar i amb activitats que fomentin la creativitat per tal de fomentar la capacitat de resoldre els problemes de forma adequada, actuar davant dels canvis i tenir iniciativa per crear coses noves.
Cal tenir present, no obstant, el munt de paradoxes que emmarquen aquesta lluita. Hem de transmetre a les futures generacions la cultura sense incoherències ni gestos de desacord amb aquesta nova formulació dels reptes.
L’educació, la transmissió a l’aula, tindrà un paper fonamental: maneres de fer, pautes, formes d’actuar, estils i models pels nens i nenes.  
Per tant, hem d’intentar de plantejar-nos la nostra pròpia pràctica docent en el dia a dia i reflexionar-hi plenament per aconseguir una educació de qualitat i justa per a tots.

"Donem sentit a allò evident. L’escalfament global amenaça en esborrar a la meitat d’espècies que avui dia habiten en el planeta "

"Les arrels de les desigualtats socials dins d’un món globalitzat, competitiu i adaptat a la llei del més fort a escala mundial: pobresa, pèrdua d’identitat, història i valors culturals dels països menys adaptats i amb menys possibilitats dins del mercat productiu. Cercle viciós que mai s’acaba."

 

"Lluitem per una redistribució equitativa i justa dels béns de la terra. Un món per tots avui i demà. Els recursos naturals del món donaria per viure a tots de forma digna, però la mala distribució comporta els extrems de pobresa i riquesa i les diferències abismals entre el Nord i el Sud "